El passat 30 d’octubre, Tagamanent va esdevenir el punt de trobada de diversos experts i representants del sector públic i privat amb un objectiu comú: repensar i donar valor a la llana produïda a Catalunya, actualment infravalorada i amb pocs usos viables. L’Ajuntament de Tagamanent, en col·laboració amb diverses entitats i empreses, va liderar la jornada, on es van debatre les necessitats, barreres i oportunitats per revitalitzar aquesta indústria dins el marc de l’economia circular i el desenvolupament local.
Inauguració de la jornada amb la benvinguda institucional
L’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, va inaugurar la sessió amb una breu introducció al projecte de valorització de la llana, destacant la importància de trobar solucions locals per evitar que la llana continuï sent un residu sense valor. Va subratllar l’oportunitat que aquesta iniciativa representa per al desenvolupament econòmic de la zona, donant pas a una sèrie de ponències per contextualitzar els reptes i solucions d’aquesta indústria.
El suport institucional
Maria Vidal, tècnica de l’Agència de Residus de Catalunya, va ser la primera en intervenir. En la seva presentació, va abordar les iniciatives d’economia circular que es promouen des de l’agència i va posar èmfasi en la situació actual de la llana catalana: “La llana no té un valor econòmic dins del sector tèxtil tradicional de la moda, i els costos logístics i de processament són alts”, va explicar Vidal. La seva intervenció va destacar la necessitat d’unificar esforços i coordinació entre tots els agents implicats.
Tot seguit, Míriam González, del Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va aportar una visió des del punt de vista de la bioeconomia. Va destacar que la llana té potencial dins l’estratègia de bioeconomia de Catalunya, apuntant que projectes com aquest ajuden a construir un paisatge agro-forestal resilient.
Bioboost: un suport essencial per estructurar la cadena de valor
Míriam Romero, coordinadora del projecte Bioboost, va destacar el paper que aquesta iniciativa està jugant en el suport al projecte de valorització de la llana. Bioboost ajuda a donar una visió sistèmica al projecte, facilitant la identificació i contacte amb els actors de la cadena de valor i treballant en l’estudi dels models de negoci per a la planta de rentat de llana i ofereix assessorament legal per a la constitució d’una entitat que doni continuïtat a les accions d’aquesta trobada. Així, es va plantejar la creació del “RAMAT de la LLANA”, un col·lectiu format pels diferents agents de la cadena amb l’objectiu comú de desenvolupar processos de neteja i preparació de la llana per a nous productes, impulsant el creixement de mercats de valorització de la llana d’ovella a Catalunya.
Taula rodona: experts analitzen el mercat i les oportunitats per re-valoritzar la llana
La segona part de la jornada va comptar amb una taula rodona moderada per Anna Lluís, de Simbiosy, on diversos experts van debatre les necessitats i barreres dins de la cadena de valor de la llana. Els participants van aportar perspectives diverses sobre els passos necessaris per revifar aquest sector a Catalunya:
- Daniel Palet, consultor i formador en la cadena tèxtil de la llana, va oferir una visió històrica de la indústria llanera a Catalunya i va defensar la necessitat d’un programa transversal de rellançament, amb un enfocament pràctic i realista. Segons Palet, és imprescindible un esforç ben planificat a mitjà termini que involucri tots els agents del sector.
- Enric Carrera, director de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), va presentar els avenços en investigació aplicats a la llana i va destacar la importància d’establir un projecte pilot de rentat de llana a petita escala. Carrera va assenyalar que aquest projecte pilot serviria per provar i ajustar la maquinària a les necessitats específiques del sector català, i va afegir que “aquest projecte podria ser un primer pas per assolir una dimensió de rentat industrial”.
- Laia Aguilà, d’El Talleret del Clot, va parlar sobre l’ús de la llana en artesania i la seva contribució a la identitat cultural local. Va destacar la necessitat que els artesans puguin adquirir llana local, processada a Catalunya, en petites quantitats, per reduir tant la seva empremta ecològica com els costos logístics actuals.
- Rosa Prat, de Clau 21 i membre del Gremi de la Bioconstrucció, va destacar el potencial de la llana com a aïllant per a bioconstrucció, subratllant-ne les propietats sostenibles i la necessitats que es pugui produir a Catalunya.
- Raul Ferré, doctorand que investiga l’ús de la llana com a fertilitzant en l’agricultura, va exposar els beneficis d’aquest ús en la millora de la retenció d’humitat i l’aportació de nutrients al sòl.
- Julio Perales, Technical & Product Segment Manager de Denim a ARCHROMA, va parlar sobre les aplicacions de la llana en la producció de pigments i tints naturals.
- Miquel Casas i Josep Maria Saurí, representants de les associacions de pastors del Ripollès i de Montnegre i Corredor, respectivament, van aportar el punt de vista dels productors, destacant la importància de generar una demanda constant per la llana per assegurar la viabilitat del sector. També van destacar la seva capacitat per millorar la qualitat de la llana si es destina a mercats que exigeixin un nivell superior de qualitat.
Conclusions i properes passes
La jornada va concloure amb un consens sobre la necessitat de col·laboració entre tots els actors per estructurar una cadena de valor sòlida per a la llana catalana. Es va emfatitzar que, per garantir l’èxit del projecte, és essencial que administracions, productors, comerciants i investigadors treballin junts per transformar la llana en un recurs amb valor afegit. Tagamanent es posiciona així com a model en la gestió de recursos locals i en la transició cap a una economia circular.
Us podeu descarregar les presentacións de la jornada aquí:
