Durant molts anys, la sostenibilitat en l’agroindústria s’ha abordat mitjançant millores progressives: optimització de consums, reducció de residus o incorporació gradual d’energies renovables. Tanmateix, quan els projectes creixen en escala, complexitat i impacte territorial, aquest enfocament resulta insuficient. El repte ja no és minimitzar impactes, sinó redissenyar el sistema productiu amb una lògica plenament circular.
Aquest és el context en què s’emmarca Casa Ametller, el nou hub agroindustrial que Ametller Origen està desenvolupant a Mont-roig del Camp. Un projecte de gran dimensió, tant per la inversió prevista com per l’abast de les instal·lacions projectades, concebut com una plataforma integrada de producció, transformació, logística i innovació agroalimentària.
Casa Ametller forma part dels projectes Biobooster que reben acompanyament a través de Bioboost, amb l’objectiu d’analitzar i reforçar el seu potencial de circularitat, eficiència energètica i impacte territorial positiu.
Un projecte integrat, amb reptes sistèmics
Casa Ametller no és només un nou centre productiu. És un sistema agroindustrial complex, on conviuen múltiples fluxos materials, energètics i logístics. Aquesta integració obre oportunitats clares en termes d’eficiència, però també planteja preguntes estratègiques clau:
Com es poden gestionar de manera eficient els residus orgànics generats pel propi hub?
Quines tecnologies permeten tancar cicles de nutrients sense generar noves dependències externes?
Com es pot maximitzar l’autosuficiència energètica mantenint la viabilitat econòmica del projecte?
En projectes d’aquesta escala, les decisions tecnològiques no poden prendre’s de manera aïllada. Cal una mirada sistèmica, basada en dades reals i en una comprensió detallada del territori, per identificar sinergies viables i evitar solucions sobredimensionades o ineficients.
De residus a recursos: entendre els fluxos
Un dels eixos clau del treball desenvolupat en el marc de Bioboost ha estat el mapatge dels fluxos de biomassa i residus orgànics, tant interns com del territori proper. Restes vegetals de producció hortícola, subproductes agroindustrials i recursos orgànics disponibles a l’entorn configuren un volum amb un potencial significatiu de valorització.
A partir d’aquesta anàlisi, s’han pogut estudiar diferents escenaris tecnològics i combinacions de recursos, amb l’objectiu d’optimitzar la producció energètica i, alhora, generar subproductes útils per al mateix sistema productiu.
En aquest context, la digestió anaeròbia apareix com una tecnologia clau: permet transformar residus orgànics en biogàs —que pot cobrir part de les necessitats energètiques del hub— i en digestat ric en nutrients, susceptible de ser reutilitzat com a esmena orgànica. Aquest enfocament permet reconnectar energia, agricultura i sòl dins d’un mateix sistema.
Integrar tecnologies amb criteri
L’anàlisi no s’ha limitat a una única tecnologia. També s’han explorat opcions complementàries, com la piròlisi de biomassa no fermentable, que permet la producció de biochar, un material amb potencial per millorar la salut del sòl i contribuir al segrest estable de carboni.
La combinació de digestat i biochar obre la porta al desenvolupament d’esmenes orgàniques avançades, amb beneficis en termes de fertilitat, retenció d’aigua i resiliència dels cultius. Alhora, aquesta integració exigeix una avaluació rigorosa: cada capa addicional de complexitat comporta reptes tècnics, econòmics i regulatoris que cal abordar de manera progressiva.
Una de les conclusions rellevants del procés és que més volum de residus no sempre implica millors resultats energètics. En alguns escenaris, increments significatius d’inversió només generen guanys marginals. Identificar el punt òptim entre disponibilitat de recursos, rendiment i cost és essencial per garantir la viabilitat a llarg termini.
El territori com a part del sistema
Un projecte com Casa Ametller no es pot analitzar de manera desconnectada del seu entorn. La disponibilitat de recursos locals, la presència d’altres activitats agroindustrials, les infraestructures existents i l’acceptació social són factors determinants.
Des d’una perspectiva de bioeconomia, el territori deixa de ser només un context i esdevé un actor actiu del sistema. Aquesta visió és clau tant per reduir impactes com per generar oportunitats compartides i reforçar la replicabilitat del model.
Aprendre per avançar
El cas de Casa Ametller posa de manifest una idea central per al desenvolupament de grans projectes agroindustrials: la circularitat no és un afegit posterior, sinó una manera diferent de dissenyar els projectes des de l’inici.
A través del seu acompanyament com a Biobooster, Bioboost contribueix a estructurar aquesta mirada sistèmica, ajudant a traduir potencials tècnics i territorials en decisions estratègiques sòlides. Quan aquest enfocament s’aplica amb rigor, els residus deixen de ser un problema per convertir-se en una infraestructura productiva clau.