La publicació de la convocatòria d’ajuts a projectes de paisatges agroforestals resilients per al període 2026–2028 marca un pas rellevant en la manera com s’aborden alguns dels principals reptes ambientals i socioeconòmics del territori català. La sequera recurrent, l’augment del risc d’incendis forestals, l’abandonament d’activitats agràries i la pèrdua de rendibilitat dels aprofitaments forestals exigeixen respostes que vagin més enllà de mesures puntuals i apostin per una visió integrada del paisatge.
Aquesta línia d’ajuts neix amb l’objectiu d’impulsar projectes que recuperin el mosaic agroforestal, combinant gestió forestal, activitat agrària i dinamització econòmica local per avançar cap a paisatges més resilients al canvi climàtic i a la pèrdua de biodiversitat. Es tracta d’una aproximació clarament alineada amb l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC2030) i amb el seu Pla d’acció 2025–2027, que promou l’ús sostenible i competitiu dels recursos biològics renovables mitjançant processos locals i amb valor afegit.
La convocatòria també es connecta amb altres marcs estratègics de país, com l’Agenda Rural de Catalunya, l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic o l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, així com amb les prioritats europees del Pacte Verd. En conjunt, totes elles apunten cap a una mateixa direcció: reforçar la capacitat dels territoris rurals per generar activitat econòmica, gestionar millor els recursos naturals i reduir la seva vulnerabilitat davant escenaris climàtics cada cop més extrems.
Més enllà del marc polític i estratègic, aquesta convocatòria posa sobre la taula un repte conegut per molts promotors locals: com transformar una bona idea territorial en un projecte sòlid, viable i executable. Els projectes de paisatge agroforestal solen ser complexos per definició: impliquen múltiples actors, tenen una escala territorial àmplia, requereixen inversions rellevants i generen retorns a mitjà o llarg termini. Tot i comptar amb suport públic, sovint necessiten una bona estructuració tècnica, econòmica i de governança per poder avançar.
Un bon exemple d’aquesta mirada integrada és el Biobooster de la planta de rentat i valorització de llana, impulsat en un context rural on la ramaderia extensiva juga un paper clau en la gestió del paisatge. Més enllà de la valorització d’un subproducte històricament infrautilitzat, el projecte posa en valor el paper de les ovelles en el manteniment del mosaic agroforestal, la reducció de la càrrega combustible i, per tant, la prevenció d’incendis forestals. Iniciatives d’aquest tipus mostren com activitats productives arrelades al territori poden esdevenir una eina efectiva de resiliència ambiental i econòmica, sempre que es treballin amb una visió de projecte que integri gestió del territori, viabilitat econòmica i coordinació entre actors públics i privats.
Convocatòries com la d’ajuts a paisatges agroforestals resilients evidencien que les polítiques públiques avancen cap a models més integrats i alineats amb la bioeconomia. Tanmateix, l’accés a l’ajut és només una part del camí. La capacitat de convertir aquests recursos en projectes transformadors i sostenibles en el temps dependrà, en gran mesura, de com s’abordin aquests reptes estructurals.
En aquest sentit, els paisatges agroforestals no s’han d’entendre només com espais a protegir, sinó com una infraestructura productiva clau per a la transició ecològica i territorial. Activar-ne el potencial requereix visió a llarg termini, col·laboració i eines adequades per passar del plantejament estratègic a la implementació real. És aquí on la bioeconomia pot jugar un paper decisiu com a motor de resiliència ambiental, social i econòmica.
Consulta la publicació aquí: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9584/2129670.pdf
