Al cor del massís del Montseny, Tagamanent ha inaugurat oficialment la seva nova planta pilot de processament de llana. Assistir-hi en representació del projecte Bioboost ha estat una oportunitat per veure de primera mà com un municipi petit pot impulsar canvis grans: reactivar un recurs tradicional, crear nova activitat econòmica i demostrar que la circularitat no és un eslògan, sinó una pràctica quotidiana perfectament viable.
La llana —un material que durant dècades ha perdut valor fins a esdevenir, sovint, un residu problemàtic— recupera aquí tot el seu potencial. Tagamanent ha decidit anar contracorrent i convertir-la en una oportunitat ambiental, econòmica i educativa.
Una instal·lació pensada per tancar cicles
Abans fins i tot d’entrar a la planta, l’espai exterior ja evidencia una aproximació clarament circular. A l’aire lliure s’hi acumulen les saques de llana bruta que arriben directament dels ramaders locals, i un antic magatzem exterior recuperat permet protegir-les de la humitat mentre esperen el seu torn de processament.
A pocs metres, la caldera de biomassa —alimentada amb estella forestal local a través del projecte Estella del Montseny— subministra l’aigua calenta necessària per al rentat i també escalfa diversos edificis municipals. Aquesta integració reforça una de les idees força del projecte: generar solucions que connectin economia local i gestió sostenible de recursos.
El sistema hídrid d’aigües completa el cicle: un dipòsit d’aigua de pluja alimenta diferents etapes del procés, reduint el consum d’aigua potable, mentre que un dipòsit d’aigües residuals permet enviar les aigües grises al Consorci Besòs–Tordera, on es valoritzen per produir gas. Sobre la teulada de l’edifici —un immoble expropiat i recuperat—, 50 kW de plaques fotovoltaiques redueixen la petjada energètica de la planta i en milloren l’eficiència econòmica.
Tot plegat converteix la planta en un demostrador real de bioeconomia: energia renovable, aprofitament integral de recursos i mínima generació de residus.
Del sac al producte final: el recorregut de la llana
Un cop la llana arriba a la planta, el primer pas és la classificació segons la seva qualitat. A partir d’aquí, el procés es bifurca en dues grans rutes: una per a la llana més bruta, que no té prou qualitat per entrar a la línia tèxtil, i una altra per a la llana en millor estat, que seguirà un circuit de rentat i transformació més acurat.
1. Llana molt bruta: de residu a tint natural i fertilitzant orgànic
La llana que arriba en pitjors condicions, i que en altres contextos acabaria probablement sent un residu, a Tagamanent troba dues sortides clares. D’una banda, s’utilitza en projectes de tints naturals en col·laboració amb Archroma, explorant com la llana pot substituir colorants sintètics en determinades aplicacions tèxtils. De l’altra, alimenta la línia de pel·letització.
La pel·letitzadora de llana transforma aquestes fibres en pèl·lets fertilitzants: un producte orgànic, fàcil d’aplicar, amb capacitat de retenir humitat i alliberar nutrients de forma lenta. La màquina pot processar uns 20 kg de llana per hora, cosa que equival a uns 160 kg al dia i fins a 40 tones anuals en règim de funcionament regular. És una escala pilot, però suficient per validar tecnologia i mercat.
Un element especialment interessant és que la pel·letitzadora és mòbil. L’Ajuntament i l’equip tècnic estudien la possibilitat de desplaçar-la a altres comarques per pel·letitzar la llana in situ, reduint costos de transport i oferint una sortida viable a la llana de territoris que actualment no la poden aprofitar. Si aquesta idea prospera, la màquina podria esdevenir una peça clau per escalar el model de circularitat més enllà de Tagamanent.
2. Rentat i preparació: quan la llana de millor qualitat inicia el seu recorregut tècnic
Quan la llana arriba en condicions més òptimes, entra en una línia de processament tèxtil pròpiament dita. El primer pas és el rentat en una rentadora industrial de Girbau amb una capacitat de 18 kg, preparada per treballar entre 50 i 65 ºC amb aigua escalfada per la caldera de biomassa. Aquest rentat tèrmic elimina greixos, brutícia i matèria orgànica, i permet obtenir un producte net amb una capacitat mitjana d’uns 4 kg de llana rentada per hora, una escala coherent amb el caràcter pilot de la planta.
L’assecatge es pot realitzar de dues formes: d’una banda, un armari industrial de Girbau, capaç de garantir un tractament d’assecatge homogeni de la fibra; de l’altra, l’assecatge natural a l’aire lliure.
Un cop neta i eixuta, la llana passa per l’obridora (picker/opener), una màquina dissenyada per obrir la massa de la fibra sense trencar-la, separar-ne les flocs, airejar-la i començar a eliminar restes vegetals, pols i petites impureses. Aquesta etapa també permet barrejar diferents lots o colors de llana i emmagatzemar la fibra oberta en big bags ventilats, facilitant-ne el transport i la gestió interna.
En paral·lel, una taula de selecció permet al personal retirar manualment qualsevol resta mineral o vegetal que hagi sobreviscut al rentat i a l’obertura. Per evitar que les fibres s’electricin i s’enganxin entre elles, s’hi aplica un polvoritzat antistàtic. El resultat és una llana preparada per entrar a les fases de cardatge en les millors condicions possibles.
3. Cardatge i transformació: napes per a nous materials i metxes per a filatura
La següent etapa té lloc a la cardadora (carding machine), una de les peces clau del conjunt, que transforma la massa de llana en un vel uniforme i ordenat, i en separa irregularitats i millora la qualitat de la fibra. De la cardadora en surten dos formats principals:
- Napa (batt): capes de llana cardada que es poden utilitzar com a base per a aïllaments tèrmics o acústics, feltres i altres aplicacions no tèxtils.
- Metxa (sliver): una cinta de fibra contínua i relativament compactada, preparada per continuar el seu recorregut cap a la filatura.
En el cas de les metxes, la planta incorpora dues màquines específiques que acaben de donar forma al producte.
En primer lloc, la formadora de metxa en bidons (can coiler) enrotlla la metxa en pots o bidons de manera ordenada i compacta. Això en facilita el transport intern, mesura la longitud de metxa produïda i permet dividir-la en unitats idèntiques, cosa que redueix malbarataments i simplifica el pas a etapes posteriors.
Després, entra en joc la pentinadora o estiradora de pius (pin drafter – gillbox), una tecnologia pensada per corregir irregularitats de la metxa. El resultat és una metxa uniforme, llesta per anar a filatura i donar lloc a fils que aprofitin al màxim la lluentor i les propietats naturals de la llana.
Així, al final del recorregut, la planta de Tagamanent obté tres productes:
- Pèl·lets fertilitzants de llana,
- Napes de llana cardada per a aplicacions materials,
- Metxes tèxtils preparades per a filatura.
Una peça estratègica per a la bioeconomia catalana
La planta de Tagamanent encaixa plenament en els objectius de la bioeconomia catalana: dona valor a un subproducte infrautilitzat, evita que la llana esdevingui un residu, impulsa nous mercats, redueix emissions mitjançant l’ús d’energies renovables i afavoreix l’activitat econòmica en un entorn rural que, durant anys, ha patit la pèrdua de valor de la cadena ovina. Al mateix temps, el model que s’hi està testant —modular, flexible i adaptat als recursos del territori— és perfectament replicable en altres municipis i comarques.
Des de Bioboost, que treballem per impulsar i accelerar projectes transformadors arreu del país, veiem en Tagamanent un exemple clar de com la innovació pot prendre forma quan coincideixen tres elements: visió, determinació i una aposta ferma pel territori. Posar en marxa una planta pilot com aquesta no és senzill; implica temps de preparació, gestió administrativa complexa, inversions valentes i la voluntat de situar-se al capdavant d’un sector en evolució.
En un moment en què Catalunya avança cap a una economia més circular i resilient, iniciatives com la de Tagamanent recorden que la innovació no només neix en polígons industrials o centres tecnològics, sinó també en municipis que decideixen mirar els seus propis recursos amb ulls nous. Aquesta planta és, en essència, un petit laboratori territorial amb capacitat de generar grans aprenentatges per al conjunt de la bioeconomia catalana.