El desenvolupament de projectes de bioeconomia no depèn únicament de la disponibilitat de tecnologia, finançament o capacitat empresarial. La viabilitat d’aquestes iniciatives està fortament condicionada pel marc normatiu i urbanístic, especialment pel que fa a la disponibilitat i qualificació del sòl.
En aquest context, la modificació de l’article 48 bis del Text refós de la Llei d’urbanisme, introduïda mitjançant la Llei 11/2025, de 29 de desembre, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme, representa un canvi rellevant per a projectes vinculats a la bioeconomia i a l’economia circular a Catalunya.
Un ajust normatiu amb implicacions pràctiques
La nova redacció de l’article 48 bis reforça el règim d’autorització d’actuacions en sòl no urbanitzable quan aquestes responen a finalitats d’interès públic o estratègic, i introdueix més claredat en la interpretació dels criteris d’implantació.
En particular, el canvi normatiu facilita l’encaix urbanístic de projectes que:
- tenen una vinculació directa amb la gestió, transformació o valorització de recursos biològics o subproductes,
- requereixen una localització pròxima a l’origen del recurs per garantir la seva viabilitat tècnica, ambiental o econòmica,
- contribueixen a objectius de transició ecològica, economia circular o producció d’energia renovable,
- no poden implantar-se de manera eficient en sòl urbà o urbanitzable convencional.
Aquest ajust no elimina els requisits urbanístics existents, però reforça el reconeixement del caràcter singular d’aquest tipus d’infraestructures i ofereix un marc més adequat per a la seva avaluació per part de les administracions competents.
Implicacions per als projectes de bioeconomia
Els projectes de bioeconomia solen presentar una forta dependència territorial, tant per l’accés a recursos com per la necessitat d’integrar-se en ecosistemes productius locals. Aquesta realitat ha generat, històricament, dificultats d’encaix amb una planificació urbanística pensada principalment per a usos industrials convencionals.
La modificació de l’article 48 bis contribueix a reduir aquesta desconnexió i ofereix una base normativa més coherent amb les necessitats de projectes com:
- plantes de valorització de biomassa i subproductes,
- instal·lacions de bioenergia o biogàs,
- plantes pilot, demostradores o d’escala intermèdia,
- infraestructures compartides de tractament i transformació de recursos.
Tot plegat pot traduir-se en una major seguretat jurídica en fases inicials de desenvolupament i en una millor capacitat de planificació per part dels promotors.
Un marc més favorable, però exigent
És important remarcar que aquesta modificació no implica una simplificació automàtica dels procediments ni una autorització implícita dels projectes. La implantació continua requerint:
- una definició tècnica rigorosa,
- una justificació sòlida de l’interès públic o estratègic,
- coherència amb el planejament territorial i sectorial,
- i una adequada gestió dels procediments administratius corresponents.
No obstant això, el nou marc legal proporciona un context més favorable per avaluar projectes de bioeconomia amb criteris alineats amb els objectius de transició ecològica i desenvolupament territorial.
El valor de l’acompanyament especialitzat
Des de BioBoost, aquesta modificació es considera una oportunitat per facilitar el desplegament de projectes estratègics de bioeconomia a Catalunya, sempre que vagin acompanyats d’una lectura adequada del marc legal i d’una estratègia de desenvolupament ben definida.
L’alineació entre planejament urbanístic, model de negoci i impacte territorial esdevé, en aquest context, un element clau per transformar iniciatives amb potencial en projectes viables i implementables.
📄 Text legal de referència
Llei 11/2025, de 29 de desembre, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme